Resultats de la cerca

Metge de professió, publicà molt poc en vida El seu amic Christian Winther, però, amb el qual comparteix el primer lloc en la poesia amorosa danesa, edità, pòstumament, la seva obra, que palesa un gran domini de la llengua i el revela com un gran poeta eròtic Digte ‘Poesies’, 1838, Samlede Digte ‘Poesies completes’, 1877

El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…

Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes…

La dermatitis de contacte és una inflamació cutània originada pel contacte d’una substància determinada amb la pell, bé perquè provoca una reacció allèrgica, bé perquè és molt irritant i provoca directament la inflamació La persona afectada per una dermatitis de contacte ha de collaborar activament en la recerca de la substància responsable de l’alteració, mirant de fer memòria i esmentant al metge tota mena de substàncies i elements amb què ha estat en contacte Les proves efectuades per identificar la substància causant d’una dermatitis de contacte allèrgica poden tenir un…

L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen…

Les neuràlgies són trastorns caracteritzats per la presentació de crisis de dolor intens que es localitza en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu i les ramificacions que li corresponen Quan hom pateix una neuràlgia convé d’adreçar-se al metge, perquè és possible que calgui efectuar algunes proves diagnostiques que permetin de descartar la possibilitat que sigui deguda a un trastorn neurològic o de l’aparell locomotor que hagi d’ésser tractat Els episodis de dolor agut al rostre són causa freqüent de consulta a l’odontòleg, però no sempre són deguts a alteracions…

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’…

Pot manifestar-se en forma de diarrea aguda o crònica, a vegades amb esteatorrea, acompanyada d’astènia, amagriment, dolor abdominal i flatulència sovint, però, no causa símptomes És molt freqüent en els infants, que se solen contaminar amb els excrements o els aliments que contenen quists del paràsit Fou descrita 1859 pel metge txec Wilhelm D Lambl 1824-95