Resultats de la cerca

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Vinculada de molt jove a l’independentisme, participà en la fundació del grup Maulets El 1988 fou detinguda i empresonada en ser-li aplicada la llei antiterrorista, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure  a una caserna de l’exèrcit Després d’un llarg periple judicial i assistida per una intensa campanya de solidaritat, fou alliberada l’any 1992, absolta per falta de proves Posteriorment exercí ocupacions diverses El 1999 anà a viure a València i s’incorporà com a redactora de la revista El Temps Continuà també l’activisme polític centrat en la consecució de la…

Cursà estudis de literatura a la universitat de Howard, d'on fou expulsat i posteriorment ingressà a l’aviació militar, d’on també fou expulsat, acusat d’activitats subversives Posteriorment anà a Nova York i s’uní al moviment beat , i publicà el seu primer volum de poemes,   Preface to a Twenty Volume Suicide Note 1961 L’any 1960, en un viatge a Cuba es polititzà definitivament en favor de les reivindicacions dels negres nord-americans, les quals prengueren com més va més un to polèmic i agressiu en els seus escrits i pronunciaments El 1963 publicà Blues People Negro Music in a White America…

Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla

Les vaques són bones lleteres

Actualment són uns 250 000 individus Constitueixen una societat patriarcal de ramaders nòmades de bòvids, que, com a única activitat complementària de llur economia, practiquen la pesca fluvial La seva organització política, molt complexa, és qualificada per alguns etnòlegs com ‘una anarquia organitzada’

Es fa a les fagedes