Resultats de la cerca
Es mostren 2661 resultats
Sv’atoslav Teofilovič Richter
Música
Pianista ucraïnès d’origen alemany.
Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la seva mort…
,
Valentí Miserachs i Grau
Música
Cristianisme
Organista i compositor.
Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del 2025 és…
,
Robert Hausmann
Música
Violoncel·lista alemany.
Després d’estudiar amb Theodor Müller, entrà a la Berlin Hochschule 1869-71, on treballà amb J Joachim Posteriorment estudià amb A Piatti i FA Kummer La seva activitat es concentrà, sobretot, en la interpretació de la música de cambra, com a membre del Hochberg Quartet i en substitució de Wilhelm Müller en el Joachim Quartet A més, fou un important intèrpret de viola de gamba Amic personal de J Brahms, aquest li dedicà la seva Segona sonata per a violoncel i piano , opus 99, i estrenà el seu Doble concert , opus 102, juntament amb Joachim Fou professor de violoncel a la Berlin Hochschule des…
Scott LaFaro
Música
Contrabaixista nord-americà.
A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…
Francisco Hargreaves
Música
Pianista i compositor argentí, un dels més importants del segle XIX.
Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers…
Jean Madeira
Música
Contralt nord-americana.
Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena…
Niccolò van Westerhout
Música
Compositor i pianista italià.
Nasqué en el si d’una família de músics d’origen holandès, i rebé la seva primera formació musical del pare o l’avi A partir del 1876 estudià al Conservatori de Nàpols amb N de Giosa, N D’Arienzo i L Rossi Per tal de revifar l’activitat musical de Bari, el 1892 organitzà i dirigí concerts en aquesta ciutat amb l’Orquestra del Teatro San Carlo El 1897 esdevingué professor d’harmonia al Conservatori de Nàpols Tot i que compongué cinc òperes, tres simfonies i un concert per a violí, les seves obres més conegudes són les nombroses cançons i peces per a piano
Alessandro Longo
Música
Pianista i compositor italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals…
Johan Gustaf Emil Sjögren
Música
Compositor i organista suec.
Estudià de primer al Conservatori d’Estocolm i després a Berlín El 1881 fou contractat com a organista a l’Església Reformada Francesa i deu anys després ocupà la mateixa plaça a la Johanneskyrka d’Estocolm Parallelament a les seves obligacions en aquests càrrecs, oferí concerts d’orgue en diferents països d’Europa La seva producció compositiva, a part de peces per a orgue i orquestra i obres per a piano, conté obres corals religioses i profanes i un important nombre de cançons Combinà la tradició noruega amb l’impressionisme francès La seva obra liederística, inspirada en poetes…