Resultats de la cerca

Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…

Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment per a les visites

Situada sobre els monts Prenestins, produeix vins Anomenada Praeneste pels romans, constitueix l’únic pas cap a Roma per la vall del riu Sacco, recorreguda per l’antiga Via Latina Ciutat florent ja al s VIII aC, fou sotmesa a Roma després de la guerra llatina 338 aC Seu episcopal des del s IV, pertangué durant l’edat mitjana a la família Colonna, i fou objecte de disputes entre ells i els papes Erigida en principat 1449, fou adquirida pels Barberini Conserva restes de l’antiga esplendor romana i és cèlebre pel palau Colonna-Barberini s VII i pel compositor Giovanni Pierluigi da Palestrina

Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista anomenat Estat Islàmic

La seva principal font de recursos és el conreu de l' henequén o sisal Hi ha també manufactures de tabac i indústries de ciment És el centre econòmic i comercial més important del S de Mèxic Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Té aeroport i universitat, i és seu de l’arquebisbat La catedral 1586-98, influïda per la de la Ciutat de Mèxic, segueix l’estil del Renaixement hispànic També del s XVI, bé que restaurat, és el palau de l’arquebisbe La casa de Montejo, fundador de la ciutat, té una façana plateresca 1549 El Museo de Arqueología de Yucatán conserva restes maies

És un centre agropecuari i d’indústria alimentària És seu episcopal, la capitalitat de la qual és compartida amb Sòria La ciutat, l’antiga Uxama dels arevacs, important en època romana, conserva, de l’època medieval, la catedral gòtica segles XIII-XIV, amb importants obres del segle XVI, com el claustre, gòtic encara, i el retaule major, de Juan de Juni i Juan Picardo 1550-54, i altres del segle XVIII El museu de la catedral té peces tan representatives com el Beatus 1086, signat per Martino i Petrus Clericus A més, són interessants les restes de les muralles i l’antiga…

És un nus important de comunicacions ferroviàries, per tal com té estació de frontera entre els estats italià i francès L’antic nucli de lígurs, esmentat per Plini i Estrabó amb el nom d' Album Intimilium , sorgí al costat de la Via Augusta, i fou municipi a l’època imperial Antiga seu episcopal, esdevingué, a més 962, comtat, dependent del marquesat de Susa Després de passar successivament a diversos dominis, el 1505 passà al de la república de Gènova Es conserven restes d’un teatre s II, la catedral, del s XII, i fragments torres i portes de les fortificacions genoveses, del s XIII

Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre

És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria…

La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal