Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
banda brillant
Meteorologia
Eco de radar meteorològic procedent de la capa nuvolosa.
L’eco presenta la precipitació sòlida que s’està fonent en l’estat líquid i que transmet una gran brillantor en la imatge del radar a causa de l’alta reflectivitat dels cristalls de gel i els grans de calamarsa en l’etapa inicial de la seva fusió Aquesta alta reflectivitat es deu a la semblança de les partícules de gel recobertes d’aigua amb les gotes que són relativament grans i que experimenten una velocitat de caiguda baixa La banda brillant, també anomenada banda de fusió, assenyala els nivells del núvol en què la temperatura ronda els 0ºC
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Ramon Majó Lluch
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex
Antoni Joan Fontdevila Martí

Antoni Joan Fontdevila Martí
Arxiu A. J. Fontdevila
Escalada
Escalador.
Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…
Salzkammergut
Regió
Regió d’Àustria, entre l’Estíria i l’Alta Àustria, que correspon a l’alta conca del Traun, afluent del Danubi.
Regió muntanyosa Dachstein i Totesgebirge i amb nombrosos llacs Hallstätter, Grundl, Mond, Traun, deu el nom als jaciments de sal més de la meitat de la producció del país, gràcies als quals es desenvolupà la cèlebre cultura de Hallstatt, i que avui ha originat una destacada indústria química Hi abunden les aigües minerals Bad Ischl i hi és molt important el turisme El centre més important és Gmunden
sintonitzador
Electrònica i informàtica
Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.
Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència visualitzador…
regió de Perpinyà
Regió coincident amb el NE de Catalunya, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya del Nord, i tradicionalment Catalunya francesa
.
Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que…