Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
la Puda de Montserrat
Balneari
Antic balneari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25°C i 35°C, d’aigües sulfurososòdiques amb gas Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats
serra de Sant Miquel
Serra
Serra dels municipis de Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) i Gelida (Alt Penedès).
Cesalpina
Urbanització
Urbanització residencial compartida entre els termes de Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat.
baronia de Corbera
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el terme de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), posseïda per la família Corbera.
A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual 1796 passà als de Ramon
pedrera

Pedrera de granit
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
Solanes
Barri
Barri del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a la perifèria del terme i al límit amb l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
bonificació
Agronomia
Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de dèbil producció.
Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata a Holanda, la…
Cigne petit
Als Països Catalans, el nombre de citacions ha estat de 20, corresponents a 12 hiverns A l’igual que passa a la Camarga, es pot trobar des del final d’octubre fins al final de març, amb la màxima el desembre i el gener Els estols tenen, en general, entre 3 i 9 individus, amb una màxima de 13 a Ullà Baix Empordà el 15-280363 Les altres localitats on s’ha controlat el cigne petit són aiguamolls de l’Alt Empordà mesos de gener de 1963 i 1985, delta del Llobregat gener del 1891, delta de l’Ebre febrer del 1964 gener de 1969, hiverns de 1971-72 i 1972-73 març del 1974…
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al BaixLlobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del…
Gironella

Gironella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà que s’estén a banda i banda del Llobregat, al S de la comarca.
Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…