Resultats de la cerca

La producció agrícola a Etiòpia, a través d’empreses estrangeres, representa el 43% del producte interior brut del país © Wageningen University Hailemariam Desalegn va ser designat primer ministre pel Parlament al cap d'un mes de la mort de Meles Zenawi, en el poder des del 1991 La designació va ser tan sols un tràmit, en un Parlament en què l'oposició només té un escó dels 547 Desalegn, protestant i d'una ètnia del sud, la wolaytta, havia estat escollit com a successor pel mateix Zenawi, que l'havia nomenat viceprimer ministre i ministre d'Afers Estrangers al setembre del 2010…

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints

Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc

És un nucli industrial indústria tèxtil, de material ferroviari, alimentària i mercat agrícola, i un nus ferroviari important Conquerida pels romans 70 dC, que l’anomenaren Luguvalium , fins el 383 fou un centre de gran importància, prop del mur d’Adrià Al segle IX fou destruïda pels danesos, i posteriorment, després de la conquesta normanda, fou reconstruïda per Guillem II Conserva restes de les muralles del castell modificat al segle XVI i de la primitiva catedral seu d’un bisbat des del 1133

Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al segle IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona

És un centre comercial d’una àrea agrícola Des del 1921 hi han estat practicades importants excavacions Fou l’antiga Escitòpolis, una de les deu ciutats de la Decàpolis A la fi de l’Imperi Romà i a l’inici del Bizantí, la ciutat prosperà i esdevingué la seu d’un bisbat Passà després sota els àrabs Baisan segle VII Conquerida pels croats, posteriorment formà part de l’Imperi Otomà Sota el mandat britànic 1922-48 formà part del districte de Natzaret

És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana

Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona

Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat