Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra de diverses…

Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918