Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb l’obra  Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a llegir…

Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya TVC, que dirigí entre el 1984 i el 1989 Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris El País i Diari de Barcelona Ha estat director d' El Observador 1991 Creà la productora audiovisual Mercuri 1990, des d’on féu els programes Avui per demà , Te'n recordes , Els dies que van canviar la nostra vida , Aquest temps, aquest país i Classificació ACR , premi Òmnium Cultural 1995 Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país, membre del consell de l’audiovisual de Catalunya des…

El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat president de la…

Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la…

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…

Fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, sobre el qual escrigué Una història de Barcelona l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 , que fou mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de l’any 2000 posteriorment, aquesta institució fou presidida pel seu germà, Manel Aisa i Pàmpols Autor polifacètic, ha escrit obres sobre moviment obrer, com La Cultura anarquista 2006, La Internacional el naixement de la cultura obrera 2007 o Contrarevolució els Fets de Maig de 1937 2007 historia local, El Raval, un espai al marge 2006 i història cultural Les avantguardes, surrealisme i…

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A Reus es creà l’…

Catedràtic a la Universitat d’Oslo i doctorat a l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales de París el 1976 Dugué a terme treball de camp a l’Equador, l’Argentina i Zàmbia i centrà els seus estudis principalment en àmbits relacionats amb la cultura popular, com ara el futbol, el polo i altres esports, i també aspectes vinculats amb la construcció de la identitat masculina i el canvi cultural Entre les seves obres destaquen Sport, dance and embodied identities 2003 i Masculinidades fútbol, polo y tango en Argentina 2003 Fou el primer secretari de l’European Association of Social…

Fill del pallasso i acròbata  Pere Andreu Participà en les actuacions del clan familiar Andreu-Rivels , i des del 1940, com a contraaugust musical, juntament amb els seus germans René clown i Marcel,  Celito august, formà part del grup conegut amb el nom de 3 Rivels , que actuà als circs més importants d’Europa Després de retirar-se de les pistes, s’establí a Barcelona, on feu classes de pallasso, d’acròbata i d’equilibrista a la Penya Cultural Barcelonina i, posteriorment, a l’Escola d’Actors de Barcelona i a Àrea Es retirà l’any 1997 Fou guardonat amb el Premio Nacional de…