Resultats de la cerca
Es mostren 24812 resultats
frust
Frusts de piràmide i de con
Matemàtiques
Part d’un sòlid compresa entre dos plans paral·lels o no paral·lels que el tallen.
Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc
àcid fosfatídic
Bioquímica
Cadascun dels fosfoglicèrids
que per hidròlisi lliuren només àcid fosfòric, dos àcids grassos i glicerina.
La seva fórmula general és Són els fosfoglicèrids d’estructura més simple, puix que són monoesters de l’àcid fosfòric A les cèllules dels mamífers n'hi ha en quantitats molt petites, però són molt abundants a les plantes Són sintetitzades per les cèllules animals i vegetals a partir del gliceril-3-fosfat
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
asomia
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en la pèrdua dels dos cromosomes d’una parella d’homòlegs.
artrodont
Botànica
Dit de les molses amb dos peristomes procedents d’una mateixa capa de teixit primordial.
hipàl·lage
Retòrica
Figura característica del llatí clàssic, que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes.
A Istius amicitiae oblivionem mandavisti per exemple, hom ha bescanviat els complements del verb, que haurien d’ésser amicitiam oblivioni ‘deixaré en l’oblit l’amistat d’aquest’
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
heterozigot
Biologia
Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica.
coplanari | coplanària
Matemàtiques
Dit de dos punts, dues rectes o dues figures planes situades en un mateix pla.
cric-crac
Onomatopeia amb què hom imita el soroll de dos xocs successius produïts en un mecanisme.