Resultats de la cerca

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes musicals i cinema a París,…

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual deriva el…

Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme…

Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à…

Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es destaquen La…

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a…

Deixeble de G Caussade i de Vincent d’Indy, influït per Satie, formà part del grup de compositors francesos anomenat dels Sis La seva música ha arribat al gran públic sobretot a través dels films de Cocteau com Le sang d’un poète 1930, La Belle et la bête 1945, Les parents terribles 1948, Orphée 1949, de Clair À nous la liberté ,1932, de Huston Moulin Rouge , 1953, d’Ophüls Lola Montes , 1955, de Clouzot Le salaire de la peur , 1953 Le mystère Picasso , 1956 o de Dassin Du Rififi chez les hommes , 1954 D’altra banda, escriví música instrumental, orquestral i coral, l’òpera…

Organista de la catedral de València des del febrer del 1762 fins a la seva mort, i no fins el 1772, com ha estat dit Abans fou mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó També era catedràtic de cant pla al seminari valencià Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la collecció Classiques Espagnols du Piano París, 1925, però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates mi menor i fa major, on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries El seu estil recorda Haydn A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha un…

Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300…