Resultats de la cerca
Es mostren 3162 resultats
Mafet

Mafet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, al N del cap municipal, a 3 km, vora la carretera a Artesa de Segre i prop del canal d’Urgell.
Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…
música hebraica
Música
Art musical del poble hebreu.
La tradició atribueix a David i a la seva època una gran esplendor musical Els principals instruments de la música hebraica són el hazozrà , el nebel , l’arpa, la trompeta, el něhilà, el sǒfar , el rinnor , el tof , etc Hom no conserva cap fragment musical de l’època bíblica Després de la destrucció del Temple 70 dC, només sobrevisqué la música vocal, basada en texts bíblics Al principi del s VI hom començà a cantar els piyyutim , poesies amb melodies de procedència no hebrea El cant hebreu tingué un període florent al s XVI, especialment a Palestina i a Itàlia aquí, amb les obres…
Joaquima de Vedruna i Vidal
Cristianisme
Fundadora religiosa.
Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…
Joan Rabascall i Montrabà
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on viu des del 1962 Amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, formà part de l’anomenat grup dels catalans de París , participà en la creació i la realització de diferents cerimonials —festes rituals de caràcter lúdic—, com el Memorial de Verderonne o la Festa en Blanc Els seus treballs parteixen de la manipulació de la iconografia dels mass-media Els seus primers collages 1964-65, la juxtaposició d’imatges provocant l’associació d’idees 1971-72, la crítica i la ironia a…
Cambra del Llibre de Catalunya
Editorial
Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials a Catalunya creada el 1981.
Té com a antecedent la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, constituïda el 1918 pels principals editors catalans i que desenvolupà una intensa activitat professional i cultural fins el 1936 Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans El 1939, en acabar la Guerra Civil, fou incorporada a l’Instituto Nacional del Libro Español INLE El 1981 fou restaurada amb el nom actual i assumí les tasques de l’INLE, el qual desaparegué poc després El seu objectiu és la promoció i el desenvolupament de la producció, la distribució i el comerç del llibre…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…
Bernat Calbó
Cristianisme
Abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1233-43).
Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…
Josep Oriol
Cristianisme
Eclesiàstic.
El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant Lleonard a l’…
Sebastià Serrano i Farrera

Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,