Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
alletament

Alletament matern
© Dreamstime
Pediatria
Acció d’alletar un infant.
L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta, etc Per a…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…
,
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…
Sant Vicenç de Camós
Art romànic
Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…
Santa Magdalena de Parella (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Parella des del costat de mestral M Anglada Aquesta capella es troba coronant un dels petits puigs que emmarquen la banda dreta del riu Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries, a 900 m d’altitud i a la falda de la serra Cavallera que li fa de fons, vora l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 256M781 Situació 31TDG451787 El camí per a anar-hi comença en un trencall, a mà esquerra vers tramuntana, situat al punt quilomètric 15,30 de la carretera de Sant Joan a Camprodon, poc abans d’arribar al pont dels Plans…
Sant Fruitós de Marians (Soanyes)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta senzilla església, exemple de l’arquitectura rural més popular del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Fruitós es troba vers l’extrem sud-oest del petit nucli del poble de Marians, al sector de ponent del terme municipal de Soanyes, en un replà enlairat damunt la vall, al sud d’Oleta, i a la dreta del fondal de la ribera de Mentet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 45” N - Long 2° 16’ 13” E Cal seguir la carretera de Soanyes, la D-57a, que surt de la N-116 just després de passar la vila d’Oleta en direcció a Montlluís i Andorra, a l’esquerra Poc abans d’arribar…
Sant Cristòfol de Monteugues (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Abans parròquia rural, ara santuari, que conserva bona part de l’antiga estructura romànica M Anglada L’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l’extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG419187 S’hi va per una pista d’uns 3 km, que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, al quilòmetre 39, després de les indústries Sati Aquesta pista passa per Ca n’Oliver, travessa per sota la via del ferrocarril i segueix el…
Marededéu de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i sembla que devia…