Resultats de la cerca

S’inicià l’any 2001 al Club Ciclista Velosprint El 2003 es proclamà campió d’Espanya juvenil de quilòmetre i aconseguí la desena posició al Campionat del Món de l’especialitat En categoria sènior guanyà diverses medalles al Campionat d’Espanya de pista El 2008 fitxà per l’equip Fuerteventura, amb el qual guanyà el Critèrium d’Empuriabrava El 2009 s’incorporà a les files del CKT-Novatec i guanyà la general de les Grans Clàssiques 2009, el Campionat de Catalunya de contrarellotge 2009, la Copa Critèrium 2011 i el Campionat de Catalunya elit de fons 2011 Des del 2012 és guia del ciclista amb…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions…

Graduat en física al California Institute of Technology 1983 i en enginyeria física aplicada a la Universitat de Cornell 1985, matèria en la qual es doctorà el 1988 a la mateixa universitat, i on, del 1983 al 1988, fou assistent de recerca al departament de física aplicada Posteriorment fou membre de l’equip tècnic dels laboratoris Bell de l’empresa AT&T fins el 1994, que fundà NSOM Enterprises, consultora en el camp de microscòpia òptica de camp pròxim, que el 1996 abandonà per incorporar-se a l’empresa de màquines eina del seu pare Ann Arbor Machine Company fins el 2002 Després de…

Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero, Miquel…

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el 2012 s’…

És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament música…

Els darrers anys del segle XIX s’incorporaren les primeres pràctiques esportives a l’escola gimnàstica, excursionisme, sortides a la neu i els anys 1920 s’organitzaren equips i lligues de futbol i bàsquet A partir de la dècada de 1940 s’organitzà l’esport extraescolar i s’inicià la pràctica de l’hoquei sobre patins, l’handbol, el rugbi, la gimnàstica esportiva, la pilota a mà, el tennis de taula, l’equitació, l’esgrima, el voleibol, l’esquí i el tennisper mitjà del Frente de Juventudes i les federacions corresponents El 1972 s’inaugurà un pavelló poliesportiu i, al cap de poc, amb l’arribada…

Jugava d’extrem i es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil Com a jugador del Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip del Barça 1988-89 i la temporada següent s’incorporà a la plantilla El 7 de desembre de 1989, en el partit de la Supercopa d’Europa disputat a San Siro, patí una greu lesió que estroncà la seva carrera Romangué al Barça, inactiu, fins la temporada 1990-91, i posteriorment jugà amb el Múrcia 1991-92 i la Unió Esportiva Figueres 1992-93, on es retirà Amb el Barça jugà 51 partits i marcà 4 gols Guanyà una…