Resultats de la cerca

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Fou professor de medicina a diverses universitats italianes i metge del papa Innocenci XII Pel seu treball Anatome plantarum 1671, hom pot considerar-lo com un dels iniciadors de l’anatomia microscòpica vegetal Descobrí els capillars en el pulmó de la granota, identificà els lòbuls hepàtics, els corpuscles del gust a la llengua i els glomèruls que porten el seu nom El seu estudi anatòmic i histològic del cuc de seda 1669 representa la base de la metodologia per a l’estudi dels insectes

Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes

Introductor de la vacuna al Perú, fundà l’amfiteatre anatòmic de Lima i l’escola de medicina de San Fernando Partidari de la independència, la defensà en un manifest el 1812 Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis 1821 Altre cop al Perú, després de l’alliberament ocupà càrrecs importants i fou president del consell de ministres 1826-27 Escriví una Guía política, eclesiástica y militar del virreinato del Perú 1793-97 i algunes obres científiques Fou també redactor d' El Mercurio Peruano 1791-95

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1911, i es doctorà a Madrid el 1912 Ingressà a la Sanitat Militar, fou professor a la Universitat de Barcelona i cap de la Lluita Antivenèria a Calalunya En aquella època publicà entre d’altres articles “Qüestions actuals en el tractament de la sífilis” 1927 i “La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936” 1937 Germà del també metge Jaume Peyrí , fou pare de l’arquitecte i pintor  Antoni Peyrí i Macià

Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta

Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa Té pintures religioses en esglésies i convents de València Establert a París, s’especialitzà en anatomia El 1687 rebé el primer termini d’una subvenció per part del municipi de València, amb el qual tornà a París Gravà, entre altres obres, les dues grans composicions La Miologia i L’Osteologia 1689, esdevingudes raríssimes Arxiu Municipal de València i Biblioteca de la Facultat de Medicina de París Hom el cregué espia de Carles II i hagué de fugir als Països Baixos

Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització…