Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
Antonio García Birlan
Història
Comunicació
Economia
Publicista anarquista.
Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona
Pierre Francastel
Art
Historiador francès de l’art.
En els seus estudis Peinture et société 1950, Histoire de la peinture française 1955, Pour une sociologie de l’art méthode et problématique 1970, etc, bé que concep l’obra d’art dins un context social, mai no arriba a explicar la història de l’art en relació amb la societat, car en el fons veu aquesta història únicament com a història de les obres artístiques
Francesc Fabra i Soldevila
Antropologia
Filosofia
Metge, antropòleg i filòsof.
Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu
Mikio Naruse
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Debutà el 1930 amb Chanbara fufu ‘Un amor íntim’ Lligat a una temàtica social intimista, té una visió idíllica de la humanitat, visió sovint sentimental Ha dirigit, a més, Menshi ‘L’arròs’, 1952, O-kaasan ‘La mare’, 1952, Ani imoto ‘Germà i germana’, 1953, Fu fu ‘La parella’, 1953, Ukigumo ‘El núvol’, 1955, Aki tachinu ‘Ja ha començat la tardor’, 1961 i Midareru ‘Brossam’, 1964
Jacob Levy Moreno
Psiquiatria
Psiquiatre nord-americà d’origen sefardita.
Format a Viena 1917, ja es destacà en el camp social en fundar l’anomenat “teatre de l’espontaneïtat”, on cada actor improvisa el seu paper Emigrat als EUA 1926, creà el psicodrama , tipus de psicoteràpia que consisteix bàsicament en un mètode de relacionar una persona amb les altres i fer-la servir com una força de repulsió o d’atracció dins el grup
Pierre-Marie-Ernest Waldeck-Rousseau
Història
Política
Polític francès.
Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut
Julià Reig i Ribó
Industrial i polític.
Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959 i síndic general del 1960 al 1966 i del 1973 al 1978, durant el seu mandat restaren blocats els intents de reforma del règim polític andorrà, bé que promogué la creació de la Seguretat Social i l’obertura a l’exterior Dirigí una empresa tabaquera familiar i fou fundador i president de la Banca Reig
Pasquale Villari
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
Exiliat a Florència arran d’una revolta liberal 1848, ensenyà a Pisa 1859 i a Florència 1865-1913 Fou diputat 1873-76, senador 1884 i ministre d’instrucció pública1891-92 Com a historiador, són famoses les seves biografies de Savonarola i de Maquiavel, i fou un dels millors coneixedors de la problemàtica social de la Itàlia del sud Scritti sulla questione sociale in Italia , 1902
Alfonso Grosso
Literatura
Novel·lista andalús.
La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi Entre les seves obres destaquen La zanja 1961, Un cielo difícilmente azul 1961, El capirote 1966, Guarnición de silla 1970, Con flores a María 1981 i Otoño indio 1983 Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès
Eugène Laermans
Pintura
Pintor belga.
Format a l’escola de dibuix de Molenbeck i a l’Acadèmia de Brusselles 1887 Exposà per primer cop al Cercle Voorwaarts el 1891 Malalt des de nen, la seva obra palesa una visió pessimista de la vida Fou, amb Constantin Meunier, el principal representant de l’art social belga de la fi del s XIX Vespre de vaga , 1893, Brusselles, Musées Royaux des Beaux-Arts