Resultats de la cerca

Pere Joan és una de les personalitats artístiques més rellevants de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó, la dimensió internacional del qual ha estat reconeguda àmpliament per la crítica Pere va ser alhora fill i germà d’escultors El seu pare, Jordi de Déu, grec oriünd de Messina que va ser esclau al servei del gran escultor Jaume Cascalls, va desenvolupar una llarga carrera artística pel seu compte, àmpliament reflectida en un extens corpus documental, en el qual, a partir d’un determinat moment, s’enregistra la incidència de l’aparició del cognom Joan, que es relaciona amb el…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

Situació i presentació El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna Anoia i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell Baix Penedès i a l’W amb Pontons Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2 Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…

Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja El terme d’Albanyà comprèn el poble del…

La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema…

Situació i presentació El terme de Matadepera, d’una extensió de 25,19 km 2 , és situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt la Mola, 1104 m d’altitud A septentrió, el límit municipal amb Mura Bages passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons 1031 m, i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos 601 m i 603 m i per la Muntanyeta, que…