Resultats de la cerca

A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…

En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La família de…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…

Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…

Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…

Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…

Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino ,  Revista Musical Catalana  i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…

Vida Aprengué les primeres nocions de música del seu pare Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A Bennewitz i composició amb A Dvorák i K Stecker Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K Hoffmann, O Nedbal i O Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort Obtingué el doctorat honoris causa per la…