Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
Joan Pérez i Jorba
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…
,
Ramon de Perellós
Història
Cavaller.
Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibilla i germà de Lluís Fou conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners…
Francesc de Perellós
Història
Fill de Ramon (I) de Perellós.
Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i…
Zubin Mehta
Música
Director d’orquestra indi.
El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962 dirigí al…
,
Julián Marías Aguilera
Filosofia
Filòsof castellà.
Llicenciat el 1936, fou mobilitzat en el bàndol republicà i, en acabar la Guerra Civil tingué algunes dificultats amb les autoritats franquistes 1942 Professor a Madrid i als EUA, desenvolupà, a la llum de la filosofia de la raó vital, molts dels temes encetats pel seu mestre Ortega y Gasset, amb el qual fundà l’Instituto de Humanidades, de Madrid 1948 És autor d’una Historia de la filosofía 1941 de gran difusió a l’Estat espanyol, i d’altres obres, com Miguel de Unamuno 1943, Introducción a la filosofía 1947, Antropología metafísica 1970 i Imagen de la vida humana 1971 El 1965…
Joan Majó i Cruzate
Història
Política
Polític.
Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…
Àlex Corretja i Verdegay

Àlex Corretja i Verdegay (2004)
© Jamie McDonald/Getty Images for Laureus
Tennis
Tennista.
S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…
,
Isabelle Huppert

Isabelle Huppert (2009)
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…
Madeleine Albright

Madeleine Albright
© United States Department of State
Política
Política nord-americana.
De família txeca d’origen jueu i religió catòlica emigrada als EUA 1948, canvià el seu nom original, Marie Jana, pel de Madeleine el 1949, i el seu cognom, Korbelová, pel del seu marit, el periodista Joseph Albright, el 1959 Es doctorà en política internacional a la Universitat de Columbia 1976 i, afiliada al partit demòcrata, treballà al departament d’estat durant el mandat de Jimmy Carter Amb l’elecció de Bill Clinton com a president, fou ambaixadora dels EUA a l’ONU 1993-97 i secretària d’estat 1997-2001, càrrec des del qual intervingué en les crisis del Pròxim Orient, Kosovo i Indonèsia,…
Alan Greenspan
Economia
Economista nord-americà.
Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al…
