Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
Juan Carlos Rodríguez Ibarra
Política
Polític extremeny.
De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència Diputat al…
Boris Nikolajevič Jelcin

Boris Nikolajevic Jelcin
© NATO
Política
Polític rus.
Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…
Miquel Sellarès i Perelló
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any següent…
Victòria I d’Anglaterra
Història
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l’Índia (1876-1901).
Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…
Ramon Savall
Literatura catalana
Mestre racional i poeta.
Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…
,
Otto Bauer
Economia
Història
Política
Polític, economista i dirigent socialdemòcrata austríac.
Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…
Grigorij Jevsejevič Zinov’ev
Història
Política
Pseudònim de Grigorij Jevsejevič Apfelbaum, polític soviètic.
El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…
Antoni Zanini i Sans
Automobilisme
Pilot automobilístic, especialista de ral·lis.
Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot 1981-83 i…
,
Ludwik Lejzer Zamenhof
Lejzer Ludwik Zamenhof
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filantrop i lingüista jueu polonès.
Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…