Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
logoteta
Història
Alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, gaudí d’un rang elevat i exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
òlbia
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les malvàcies, d’1 a 2 m d’alt, de fulles trilobades i de flors de color violeta o vermell purpuri.
És nativa dels còrrecs humits de la regió mediterrània, però també és plantada en jardins
mirabolà
Botànica
Tecnologia
Fruit nuciforme d’arbres del gènere Terminalia, de la família de les combretàcies, que pel seu alt contingut en taní és usat en l’adobament de pells.
pebreta
Micologia
Bolet petit, de la família de les boletàcies, de 2 a 6 cm d’alt, bru ocraci o bru groguenc, de barret convex i de cama ferma.
Abunda en boscs de coníferes, sobre terreny calcari Per una olor i un gust fort de pebre característics, no és comestible
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
raça centràlida
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, pell fosca, nas ample, dret o convex, extremitats curtes, front estret, alt i dret, boca grossa i ulls poc mongòlics.
Ocupa una part d’Amèrica, des d’Arizona i Nou Mèxic fins a Colòmbia
fredolic
Fredolics
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 7 cm d’alt, de barret convex, grisenc fosc, fibrós i esquamós, i de cama blanca grisenca.
Es fa sobretot en pinedes i és comestible
tenebrari
Cristianisme
Canelobre alt, triangular, per a quinze ciris (ciri de fas), que era utilitzat en l’ofici de tenebres de Setmana Santa, abans de la reforma del 1956.
asfaltè
Química
Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic, de pes molecular alt (de 10 3
a 10 5
), amb una relació C/H de 8 a 9.
És la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni Quan s’escalfa no s’ablaneix, sinó que es descompon El contingut d’asfaltens té importància en el grau de viscositat d’un asfalt