Resultats de la cerca

Adepte a la Revolució Francesa, s’exilià a Suïssa en caure el Primer Imperi, i defensà el catolicisme amb tendències místiques Escriví, entre altres obres, Glauben und Wissen ‘Creure i saber’, 1805 i Die deutschen Volksbücher ‘Els llibres populars alemanys’, 1801

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que l’havia…

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet Don Juan 1761 i…

De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa

A París freqüentà els medis simbolistes Tornà a Alemanya i s’uní al grup antinaturista format entorn de Hofmannsthal, que publicava a Berlín la revista “Blätter für die Kunst” 1892-1919 Les seves primeres obres són influïdes pel simbolisme Hymnen 1890, Pilgerfahrten ‘Pelegrinatges’, 1891, Algabal 1892 i Die Bücher der Hirten- und Preisgedichte, der Sagen und hängenden Gärten ‘Els llibres de poemes pastorals i justes poètiques, de llegendes i jardins penjats’, 1894 La seva poesia posterior s’humanitzà sensiblement Das Jahr der Seele ‘L’any de l’ànima’, 1897, Der siebente Ring ‘El setè anell’,…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Estudià a les universitats d’Erlangen i de Cambridge, on fou assistent de Rutherford Investigà amb Marsden la dispersió de les partícules alfa i determinà, amb Rutherford, el període radioactiu del radi El 1913 inventà el comptador de partícules, que perfeccionà el 1928 amb l’ajut d’E W Müller, conegut amb el nom de comptador de Geiger-Müller

Collaborà amb Lietz en la construcció de la primera escola nova alemanya, que rebé el nom de Landerziehugsheim ‘llar d’educació en el camp’ L’any 1909 fundà l’escola d’Odenwald seguint els criteris del moviment de renovació pedagògica

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…