Resultats de la cerca
Es mostren 49546 resultats
carcellatge
Història del dret
Exacció que cobraven els carcellers al pres que era posat en llibertat, com a retribució de la seva custòdia.
Al Principat de Catalunya, aquest dret fou primerament sotmès a taxació per Jaume II 1311 i 1321 Posteriorment 1503 en foren exclosos els presos pobres i els que havien estat trobats sense culpa Carles V, el 1520, confirmà totes les constitucions anteriors La legislació de l’Estat espanyol mantingué fins el 1849 per als alcaids el cobrament de carcellatge, quan el pres tenia mitjans econòmics i no era absolt
cristí | cristina
Història
Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoritat de la seva filla, Isabel II.
Egbert de Wessex
Història
Rei de Wessex (802-839), aconseguí de reunir els regnes anglosaxons sota la seva supremacia, després de llargues guerres.
Bé que a la fi del seu regnat Mèrcia recuperà la independència i Egbert hagué de fer cara a les incursions escandinaves, posà les bases de l’hegemonia posterior de Wessex sobre els altres regnes anglosaxons
Isabel Cornell i de Luna
Història
Filla de Lluís Cornell i de Cardona, iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell.
Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats
Ramon II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (918/919-923/924), fill gran i successor del comte Odó I i de la seva muller Garsenda d’Albi.
Es dividí les possessions del pare amb el seu germà Ermengol, que posseí el comtat de Roergue En indivís tingueren l’Albigès i el Carcí i el marquesat de la Gòtia El seu pare l’havia associat al govern amb el títol de comte Lluità contra els normands al costat de Guillem II, comte d’Alvèrnia, en una gran batalla, i potser morí en aquesta acció o molt poc després Es casà amb Guinidilda, de qui tingué el seu fill i successor Ramon III-Ponç I
Joana d’Aragó
Història
Comtessa de Foix, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Mata d’Armanyac.
Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397 Vídua des…
Jři Trnka
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec, especialitzat en dibuixos animats, compartí la seva activitat cinematogràfica amb la de pintor, il·lustrador i decorador.
Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres
Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada
Psicologia
Sociologia
Institució creada el 1963 a Barcelona i a Madrid i dirigida per Rogel·li Duocastella
fins a la seva mort.
Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…
Francesc
Història
Literatura
Cronista barceloní, de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis.
Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona