Resultats de la cerca
Es mostren 13402 resultats
Joan Pons i Joanmiquel
Música
Instrumentista i compositor.
Ha estat membre de diverses cobles Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès Algunes de les seves obres més representatives són L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança
Antoni Planàs i Marca
Música
Músic.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana
Joan Piñol i Verges
Història
Política
Polític.
Afiliat al Partit Progressista, prengué part en la revolució del 1868 i fou elegit alcalde 1868 i diputat a corts en diverses legislatures Afavorí la creació de les escoles d’artesans i en fou president
Francesc Piñol
Cristianisme
Missioner.
Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937
Jaume Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí
Maria Perpinyà i Sais
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Fou redactora del diari El Matí i collaborà a La Veu de Catalunya , La Paraula Cristiana , La Revista , La Nova Revista , La Nau i D’Ací i d’Allà Publicà algunes narracions infantils, com ara El follet sentimental 1930, i diverses traduccions de contes i rondalles Adaptà a un català més actual el text de la processó de Verges La seva poesia Dansa de la mort a Verges fou musicada el 1977 També traduí del francès alguns poemes, Les aventures de Polzet el darrer nan del bosc , de Claude Roen 1929, i Remordiment , de J de Coloumb 1930 És autora dels llibres d’ascendència postsimbolista Poemes…
,
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Joan Genís Peres
Música
Músic.
Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…
Antonin Perbòsc
Literatura
Escriptor occità.
Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva…
Josep Pelegrí i Clariana
Arts decoratives
Esmaltador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu carrec d’aquesta especialitat en aquella casa