Resultats de la cerca

Fou president del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya 1996-2006

Entrenador dels equips júnior i juvenil masculí i femení del Centre de Tecnificació Golf Sant Joan, que del 2005 al 2010 es van proclamar campions de l’interterritorial d’Espanya júnior i juvenil Des del 1997 és director i entrenador dels programes d’alt rendiment de la Federació Catalana de Golf És autor del llibre Los fundamentos técnicos del swing del golf 2006

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya la temporada 1923-24 Posteriorment passà a les files del Club Deportiu Terrassa Guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1930, 1933 i una Copa del Rei 1933 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També jugà amb la selecció catalana el partit inaugural de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 contra el Wienner All Round de Viena A partir dels anys quaranta formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei i fou nomenat president del Comitè de Competició També fou…

Exercí com a gerent de la Indústria Velocipedista Espanyola, on assumí tasques d’organització de curses, muntatge de reunions gremials i collaboració amb la Volta a Catalunya i la Festa del Pedal L’any 1912 obrí la botiga Bicicletes Amat a Barcelona, negoci que s’amplià al Papiol i que prosseguiren fills i nets El local de Barcelona tancà les portes el 2008

Com a jugador del Club Esportiu INEF de Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2007-10 i en diversos torneigs internacionals de les modalitats clàssica, sala i de platja Fou entrenador de l’equip femení del mateix club 2007-09 i de l’equip masculí de la selecció catalana 2009 També fou membre fundador de la Federació Catalana de Tamborí i vicepresident de l’entitat 2008

Moviment revolucionari, el nom deriva del cabdill indi Tupac Amaru Els tupamaros primerament actuaren entre els camperols del nord i els talladors de canya de sucre L’advocat Raúl Sendic en fou l’organitzador i el màxim dirigent Per Nadal del 1963, amb el nom de comandos de la muerte , repartiren als barris pobres de Montevideo queviures requisats als grans magatzems El 1965 es donaren a conèixer com a tupamaros amb un atac a un dipòsit de la companyia Bayer Seguint les tàctiques de la guerrilla urbana, organitzaren cops espectaculars, com ara fugides en massa de penals, la…

Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica  PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan  durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d’estat del juny del 1993 que feu caure…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de la renúncia…