Resultats de la cerca
Es mostren 9283 resultats
Jacopo Della Quercia
Escultura
Escultor italià.
Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista…
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876…
Jacob van Ruysdael
El molí de Wijk prop de Duurstede , de Jacob van Ruysdael
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor paisatgista holandès.
Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge fins als…
Cristòfor Massó i Escofet
Economia
Economista.
Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al…
Lluís Guarro i Casas
Economia
Política
Empresari, polític i mecenes.
El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou…
Francesc Pausas i Coll
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern…
Isidre Queralt i Prat
Pintura
Pintor.
Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife,…
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…
Miquel Soldevila i Valls

Autoretrat de Miquel Soldevila (1907)
© Família Gironès
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Esmaltador, dibuixant i pintor.
Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a…
Josep Lluís Almiñana Pérez-Alcón
Espeleologia
Espeleòleg.
El 1974 feu les seves primeres exploracions amb l’Associació Excursionista de Reus El 1976 accedí al cos docent de l’Escola Catalana d’Espeleologia, on fou instructor des del 1979 i, al cap d’uns quants anys, director del departament El 1983 fou un dels fundadors i primer president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona SIET El 1987 participà en la seva expedició més important la incursió al BU-56, també anomenada Illaminako Ateak Navarra El 1996 s’incorporà a l’equip d’exploració de la Cova Urbana de Tarragona Rebé el premi collectiu Font i Seguer al millor…