Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…

El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina Coneguda per les seves posicions independentistes, ha publicat Córrer per ser lliure 2015 Protagonitzà el documental Home to Home 2016, sobre el seu repte d’enllaçar corrent dues travesses de muntanya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, un objectiu que havia assolit en…

A causa d’una malformació congènita, a onze anys li foren amputades les dues cames des dels genolls No obstant aquesta greu invalidesa, es dedicà de ple a l’esport i, ajudat de les pròtesis adequades a cada disciplina, practicà el waterpolo, la lluita i el rugbi, entre altres esports L’any 2004 s’inicià en l’atletisme, en la categoria d’amputats per sota el genoll, i destacà en les curses de velocitat Fou medalla d’or en els campionats del món d’atletisme per a discapacitats d’Assen, Països Baixos 2006 en 100 m llisos, 200 m llisos i 400 m, i també en els de Christchurch, Nova Zelanda 2011,…

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…

Llicenciat en filosofia i periodista, fou cap de la secció de societat del diari Avui 1989-90, corresponsal a Nova York del diari Sport 1992-94, cap de premsa del Grup Enciclopèdia Catalana 1996-98 i entre el 1995 i el 2010 articulista d’opinió dels diaris  Avui , El Periódico i El 9 Nou S’incorporà a la ràdio com a collaborador del programa El matí de Catalunya Ràdio , dins del qual fou també director i presentador de la secció Alguna pregunta més  entre els anys 2000 i 2007 i Eduqueu les criatures 2006-10, programa en el qual posà de manifest el seu interès per l’educació, tema freqüent de…

Fou assistent al FC Barcelona entre el 1996 i el 1999, sota la direcció de Bobby Robson 1996-97 i Louis van Gaal 1998-99 La seva trajectòria continuà a Portugal com a primer entrenador al Benfica 2000-01, l’UD Leira 2001-02 i el FC Porto 2001-04, amb el qual guanyà dos campionats de Lliga 2002-03 i 2003-04, una Copa i una Supercopa 2002-03 de Portugal, a més de dues Copa de la UEFA 2003 i una Lliga de Campions 2004 Després feu el salt a la Premier League anglesa, on dirigí quatre temporades el Chelsea FC 2004-2007, amb el qual guanyà dues vegades la Premier League 2004-05 i 2005-06 i una Copa…

Començà d’infant estudis de violí i també a cantar a la parròquia del seu barri Des del 1949 a la fi de la dècada de 1950 cantà i tocà el saxo en una orquestra de ball, The Crazy Boys, que interpretava temes de swing  i de jazz Fou un dels primers cantants que popularitzà versions en català d’èxits internacionals Al final dels anys cinquanta començà a enregistrar versions d’èxits italians de Domenico Modugno, alguns també en català, com Piove , activitat que aviat estengué a la cançó francesa i al folk nord-americà i a temes de bandes sonores americanes, entre els quals cal esmentar Sixteen…