Resultats de la cerca

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…

Fill de mestres i educat en un entorn de classe mitjana blanca i protestant que seria molt present en la seva obra, el 1954 es graduà en literatura a la Universitat de Harvard, on fou caricaturista i columnista d’una revista satírica El 1955 amplià estudis a Oxford i, retornat als EUA l’any següent, començà les collaboracions amb la revista The New Yorker com a columnista i autor de ficció El 1958 s’establí com a escriptor pel seu compte i publicà els primers llibres el recull de poemes The Carpentered Hen and Other Tame Creatures 1958, i la novella The Poorhouse Fair 1958 El 1960 publicà…

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…

Fill de Lazare Kessel, actor d’origen judeorús germà de Joseph Kessel que se suïcidà quan ell tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu En 1937-39 estudià lletres i ciències polítiques a París Mobilitzat el 1940, combaté l’ocupació alemanya i el 1942 fugí de França seguint Charles de Gaulle El 1943, amb el seu oncle Joseph Kessel , fou autor de la lletra del Chant des Partisans , que esdevingué l’himne de la Resistència francesa, de la qual fou un actiu membre Després de la guerra emprengué una carrera literària d’èxit, iniciada amb La dernière brigade 1946, en la qual recrea la…