Resultats de la cerca
Es mostren 13668 resultats
punta de N’Amer
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar.
Al seu damunt es troba l’antic castell de So N'Amer , construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa
l’Estrella
Poble
Poble del municipi de Mosquerola, Aragó.
És situat a l’esquerra del riu de Montlleó, límit entre Aragó i el País Valencià, vora l’antic castell del Boi Alt Maestrat
Esdolomada
Vista del poble d'Esdolomada
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situat al vessant NE de la serra d'Esdolomada, a 1.200 m d'altitud.
L’església parroquial, romànica del segle XI amb alguna reforma posterior, és dedicada a sant Sadurní Formà part de l’antic terme de Merli
Erice
Ciutat
Ciutat de Sicília, a la província de Trapani.
Centre agrícola cereals De l’antic temple dedicat a la deessa de la fecunditat Venus Ericina , només en resten els fonaments i la piscina
Castellar de la Muntanya
Exterior de l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant N de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar ).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas l’església parroquial Santa Maria pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts
Plentzia
Municipi
Municipi de Biscaia, País basc, situat a la costa cantàbrica, a la ria homònima.
Les activitats del sector primari són la pesca i la ramaderia Centre turístic i d’estiueig Església de Santa Maria Magdalena, al nucli antic
serrat de la Manola
Restes del mas de la Manola (Avinyó), que donà nom al serrat homònim
© C.I.C - Moià
Serra
Serra dels municipis d’Avinyó i Santa Maria d’Oló (Bages).
Té la seva màxima altitud 500 m a l’extrem SW de la serra, prop de l’antic mas de la Manola, avui arruinat
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
morritort
Morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica