Resultats de la cerca

Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…

Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven La seva…

Estudià amb José Hierro al Conservatori de Madrid i posteriorment a París, on fou guardonat amb el Premi Sarasate 1911 Fou solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux Contragué matrimoni amb la pianista francesa Marta Leman, amb qui tocà sovint música de cambra Realitzà gires de concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Un accident automobilístic, l’any 1937, l’obligà a abandonar la seva carrera de concertista internacional A partir d’aquell moment, es dedicà exclusivament a l’ensenyament a la seva ciutat natal Entre les distincions obtingudes durant la seva carrera, destacaren…

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de…

Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Manuel Penella i Raga, compositor i director del Conservatori de València Més tard estudià composició amb S Giner i violí amb A Goñi Exercí el càrrec d’organista de Sant Nicolau de València durant un cert temps i en aquesta època estrenà la sarsuela La fiesta del pueblo Aquesta fou seguida de prop de vuitanta obres escèniques més, entre sarsueles, comèdies musicals i revistes Entre les més destacades hi ha la sarsuela El gato montés 1916, el pasdoble de la qual obtingué èxit internacional a partir de l’estrena de l’obra a Nova York 1920, i la…

Estudià a l’Acadèmia Sibelius i es perfeccionà al Conservatori de París El 1966 fou guardonat amb el segon premi del Concurs Cajkovskij de Moscou, el 1967 amb el Premi Sonning de Dinamarca i el 1972 amb el Premi de Música de l’Estat finlandès Des del 1970 és professor de l’Acadèmia Sibelius Amb Seppo Tukiamen, Errki Kantola i Veikko Kosonen formà el Quartet de l’Acadèmia Sibelius El 1980 fundà el Festival de Música de Cambra de Naantali, del qual és el director artístic, i el 1991, el Concurs Paulo Cello Ha enregistrat un bon nombre d’obres, entre les quals destaquen els concerts…

Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el…

Estudià durant molts anys amb el seu pare T Milanov, i posteriorment es perfeccionà amb D Ojstrakh a Moscou 1964-69 El 1967 rebé el segon premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i el 1970, el primer premi del Concurs Flesch de Londres Aquell mateix any es presentà al City of London Festival Després d’haver participat en diverses gires de concerts per Europa, el 1976 debutà als EUA i al Canadà En 1985-86 feu una gira per l’Europa de l’Est Interpretà sovint música de cambra amb Radu Lupu Enregistrà els concerts de S Prokof’ev, el concert núm 1 de M Bruch i el concert núm 5 de…

Començà els estudis musicals al conservatori de la seva ciutat natal i es perfeccionà a París Fou premiada en diversos concursos a Barcelona 1967, Londres 1968 i Mont-real 1973 Del 1976 al 1982 fou solista de l’Ensemble InterComtemporain de París, que abandonà per fundar el Quartet Ivaldi amb Gérard Caussé, Alain Meunier i Christian Ivaldi L’any 1985 fou nomenada professora de violí i música de cambra del Conservatori de Música de París Toca amb un Stradivari que havia estat de Christian Ferras El seu repertori és amplíssim, des del Barroc fins a la música del segle XX Ha…