Resultats de la cerca

Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV

Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó

El jutge Manuel Marchena retira la candidatura al Tribunal Suprem i al Consell General del Poder Judicial després que PP i PSOE arribin a un acord per renovar els càrrecs d'ambdós òrgans i el fessin públic el 12 de novembre Marchena havia de substituir el jutge Carlos Lesmes, que acaba el mandat al desembre La seva decisió és anunciada després que es difongui un missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, on deia que aquest partit controlaria el Tribunal Suprem "pel darrere", en referència a la sala que ha de jutjar els presos polítics polítics independentistes

Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…

Una àmplia representació del món musical català actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en un concert d’homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater, mort al febrer passat A més de Pep Sala i la resta de músics de Sau, grups i cantants com Sopa de Cabra, Pemi Fortuny, Lluís Llach, Sílvia Comes i Lídia Pujol, Sangtraït, Tomeu Penya, Ia & Batiste, Adrià Puntí, l’Elèctrica Dharma, Luz Casal i el grup teatral Dagoll-Dagom interpreten cançons de Sau davant d’unes 20000 persones Al concert també es fa un record al guitarrista i productor Marc Grau, mort aquesta mateixa setmana

Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars

Documentat a Lió el 1483, a Milà el 1499 i a Anglaterra entre el 1514 i el 1519 Fou conseller artístic de Margarida d’Àustria i treballà com a decorador, miniaturista, retratista i dissenyador sepulcres de Filibert II de Savoia i de Margarida de Borbó Hom desconeix la seva signatura i, per tant, cap obra seva no pot ésser fixada amb seguretat Entre les que li són atribuïdes cal assenyalar els retrats de Carles VIII i d' Anna de Bretanya ~1495, Bibliothèque Nationale, París i el de l’escriptor Pierre Sala 1500-05, British Museum, Londres

Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924

Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz