Resultats de la cerca
Es mostren 3455 resultats
Niebla
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia.
Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
Camerino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia.
És un centre agrícola i comercial Correspon a l’antiga Camerinum , aliada de Roma ja al segle IV aC Fou centre de la marca de Camerino creada per Carlemany El 1198 fou incorporada als dominis de l’Església destruïda el 1259 per les forces de Manfred de Sicília, fou reconstruïda al segle XIV per Gentile da Varano El 1502 se n'emparà Cèsar Borja, que feu construir el castell Bisbat des del segle V, i arquebisbat des del 1787 El 1727 en fou fundada la universitat
Arta
Ciutat
Ciutat de l’Epir, Grècia, capital del nomós d’Arta (20.004 h [1981]), vora el riu Arakhthós.
Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir
Fidenza
Façana de la catedral de Fidenza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Parma, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada al NW de Parma i al SE de Piacenza, a la dreta del torrent Stirone, a tocar de la via Emília.
És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino
Évreux
Capital del departament d’Eure, a Normandia, França.
Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa
Gloucester
Ciutat
Capital del shire de Gloucester, a Anglaterra, Gran Bretanya, és situada a la vora esquerra del Severn, a l’W dels Cotswolds.
El canal navegable de Gloucester i Berkeley comunica les installacions portuàries de la ciutat amb les de Sharpness, a les boques del Severn Ciutat industrial, amb factories de vagons i material ferroviari, maquinària agrícola, mobles i construcció naval Pesqueries de salmònids al Severn Entre els edificis religiosos es destaca la catedral, començada en estil romànic 1089 i acabada en gòtic perpendicular ss XIV-XV és molt famós el seu claustre amb voltes de ventall 1351-1412 En arquitectura civil excelleixen les cases particulars del s XVIII
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
Joventut Valencianista
Història
Primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 com a conseqüència de la radicalització d’un sector del Centre Regionalista Valencià.
Seguí les directrius de la Solidaridad Catalana, i intentà de valencianitzar els partits polítics existents Fracassats els seus objectius, fou reorganitzat el 1914, amb un programa molt similar, del qual es destaquen els punts següents exigència de l’autonomia política i administrativa del País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d’un servei militar voluntari, juntament amb altres punts de tipus agrarista, com la postulació del crèdit agrícola, rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes, etc Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan