Resultats de la cerca

Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971…

Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha l’…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels…

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església…

Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà…

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…