Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…
ducat d’Orleans
Història
Territori francès segregat de la corona reial i erigit el 1344 sobre l’antic comtat carolingi d’Orleans (possessió dels robertins o capets des del segle X), pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d’Orleans, mort sense fills el 1375.
Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran…
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el…
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Folklore
Festival folklòric iniciat l’any 1972 i organitzat per l’esbart Lluís Millet.
Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es…
Editorial Seix i Barral

Emblema de l’Editorial Seix i Barral
© Fototeca.cat
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1911) per Victorià Seix i Lluís i Carles Barral.
Partí de dues empreses gràfiques de cadascun dels socis que transformaren alhora amb un alt nivell tècnic En morir els fundadors, en foren nous gerents Eduard Barral i Joan Seix i Miralta La unió d’editorial i impremta permeté de fer edicions d’una gran qualitat i àdhuc de formar-hi una escola de dibuixants Publicaren llibres escolars i pedagògics i en foren directors de publicacions Pau Vila, Artur Martorell i Palau i Vera, entre d’altres El 1942 prengué el nom actual, s’especialitzà en llibres d’art i s’hi incorporaren com a gerents Víctor Seix, net de Victorià —que muntà sobretot xarxes de…
Josep Barrillón i Paradell
Folklore
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Folklorista, ceramista i dibuixant, fill del pessebrista Lluís Barrillón i Polina (1875-1931).
Escriví sobre folklore i sobre la història de Gràcia Fou president del Club Excursionista de Gràcia 1924-35, director del seu portaveu Mai Enrera i editor de Crònica de Gràcia 1947-49
Jean Varin
Escultura
Forma afrancesada de Jan Werin, escultor i medallista belga que desenvolupà la seva activitat a França.
Com a escultor féu els busts de Richelieu Bibliotèque Mazarin i Lluís XIII Musée du Louvre i l’estàtua de Lluís XIV vestit d’emperador romà Musée de Versailles Destacà més, però, com a medallista medalles de Lluís XIII, Lluís XIV, Richelieu, Mazzarino, Colbert, etc
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…
ministeriat
Història
A França, durant alguns períodes de l’Antic Règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei (principal ministre).
Instaurat el 1624 per Lluís XIII i Richelieu, el ministeriat desaparegué sota Lluís XIV i reaparegué sota Lluís XV i el cardenal Fleury 1726-43