Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça
Cavallera
Poble
Poble del municipi de Santa Liestra i Sant Quiles, en un altiplà, a la dreta de l’Éssera, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Nocelles
Aspecte del despoblat de Nocelles
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situat a 1.033 m alt, a la dreta del barranc de Vacamorta (afluent, per l’esquerra, de l’Éssera), aigua avall de Merli.
Seira
Vista de la colònia de Seira, amb el cim del Cotiella al fons
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la vall de l’Éssera, aigua avall del congost de Ventamillo, de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Lliri
Església de Sant Martí de Lliri
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l’esquerra de l’Éssera.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Formava municipi a mitjan segle XIX
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’W de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
el Turbó
Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de la Múria i…
Ancils
Poble
Poble del municipi de Benasc (Ribagorça), situat a 1.123 m alt, a l’esquerra de l’Éssera, 1,5 km al S de la vila, a la qual és unit per carretera.
Hi ha diverses cases de pedra construïdes entres els segles XVI i XVII, en bon estat de conservació L'església parroquial, d'origen romànic i modificada al segle XVII, és dedicada a Sant Pere Apòstol
Sant Martí de Perarrua
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…