Resultats de la cerca
Es mostren 1593 resultats
Manusmṛiti
Llibre de lleis bramànic.
Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima
paremiologia
Literatura
Folklore
Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l’ànima i dels costums populars.
ferment
Allò que pot ésser causa de certs moviments de l’ànima, d’una col·lectivitat.
ala
Tecnologia
Part d’un perfil metàl·lic que s’estén en els extrems de l’ànima.
afecte
Qualsevol sentiment que commou l’ànima: la ira, la compassió, l’odi, l’amor.
braçolí
Torçalet de seda que serveix d’ànima en fer la vora d’un trau.
Josep Blanc
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i carmelità calçat.
De l’escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam 1612, In VIII libros Physicorum 1614 i In libros de anima, et generatione et corruptione 1615, que tingueren un bon acolliment a les universitats
Silvestre Verdú i Verdú
Periodisme
Periodista.
Condeixeble i amic d’Azorín, collaborà en diversos periòdics d’Alacant i n'animà d’altres a Monòver El Eco de Monóvar , El Pueblo , El Cronista , Los Pueblos , El Sembrador , La Cháchara , etc Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español 1895
José María de Heredia
Literatura francesa
Poeta francès d’origen hispanocubà.
Installat a París i relacionat amb Leconte de Lisle, s’adscriví al parnassianisme A Les trophées 1898, collecció de 118 sonets, molt elaborats, féu reviure les glòries del passat Més endavant fou l’ànima d’un saló literari, però tingué poca influència damunt els poetes posteriors
Tanguy Malmanche
Teatre
Dramaturg bretó.
Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest