Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
figura
Heràldica
Classe de càrrega o d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
Hom distingeix entre figures naturals éssers humans i llurs membres, animals de tota mena i llurs membres, vegetals, elements —terra, foc, aigua, aire— i astres, figures artificials , que se subdivideixen en figures pròpiament heràldiques barrera, carboncle, crancelí, roc, quinquefoli, etc i figures comunes , relatives a la guerra, la caça, la música, la navegació, l’arquitectura, les arts i els oficis, la indústria, el comerç, l’agricultura, etc i, finalment, les figures imaginàries o quimèriques o fantàstiques alció, amfípter, amfisbena, àngel, etc
Howard Phillips Lovecraft
Literatura
Escriptor nord-americà.
A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma
Louis-Paul Boon
Literatura
Escriptor flamenc.
El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
paleobiologia
Paleontologia
Ciència que s’ocupa dels organismes que han viscut en l’antigor i intenta de conèixer, a través dels vestigis que en romanen, els fòssils, la seva biologia en un sentit total.
En certa manera, la paleobiologia no és més que la paleontologia Això no obstant, aquest terme creat per D’Archiac, el 1832 li dóna el matís peculiar d’insistència fonamental en els aspectes biològics, deixant de banda els geològics A part la sistemàtica i l’evolució que han estat fonamentals fins al primer terç del s XX, la paleobiologia s’ocupa també de la bioquímica, la fisiologia, el comportament, l’ecologia i, en general, tots els aspectes de l’estudi biològic dels éssers vius antics
rellotge biològic
Tecnologia
Rellotge basat en el fet que certs mecanismes bioquímics i fisiològics que posseeixen els animals vertebrats generen constantment diferents ritmes elèctrics, alguns de freqüència força estable (9-10 cicles per segon), detectables mitjançant un encefalograma.
Alguns dels ritmes biològics generats pels éssers vius tenen relació amb els moviments de la Terra migració dels ocells, moviment de les flors Altres ritmes biològics no estan determinats pels moviments planetaris, com ara els que generen el ritme cardíac o la cadència respiratòria Els rellotges biològics determinen l’entrada en activitat i la interrupció de les diverses activitats internes de l’ésser viu En la generació i l’organització d’aquests ritmes hi té un paper important la melatonina, coneguda com l’hormona de la son
EuropaBio
Associació europea que representa unes 600 empreses i 11 associacions nacionals de biotecnologia.
L’any 1997 decidí la creació d’un comitè constituït per persones independents de la indústria per elaborar un codi ètic, seguint les directrius del grup de bioètica de la Unió Europea L’esborrany elaborat refusà d’entrada l’ús de la clonació per a la reproducció dels éssers humans, i proposà una moratòria al treball amb gens d’embrions humans fins que se n'hagin discutit públicament els aspectes mèdics, ètics, i socials i, en cas necessari, se n'hagin legislat les formes d’ús
Abrasax
Mitologia
Divinitat gnòstica.
Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina