Resultats de la cerca

Descobert per Bartolomeu Dias el 1486, fou anomenat per ell Cabo Tormentoso Joan II de Portugal li donà el nom actual Vasco da Gama el doblà per primera vegada el 1497, a la recerca de la ruta de les Índies La utilització de la seva ruta decresqué molt amb l’obertura del canal de Suez 1869 Ha recuperat importància amb la construcció dels grans petroliers, que no poden emprar el canal, i fou una ruta obligada durant el seu tancament amb motiu de les guerres araboisraelianes

Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai

Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria

Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues molt insegur encara, el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra 1859 Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland ‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869

Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes

Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi

Estudià a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs, fins que fou enviat a Nova Espanya com a visitador general 1765-71 Destituí el virrei Cruïlles i collaborà amb el virrei Croix fins el 1772 Reestructurà l’administració a base d’intendències, renovà el sistema tributari, creà un exèrcit regular i afavorí la penetració a Califòrnia i a Sonora Secretari general d’Índies el 1775, s’oposà als intents autonomistes d’Aranda, però ajudà a la llibertat de comerç entre Espanya i Amèrica i intentà de substituir Floridablanca

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…