Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Borås
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, Suècia, vora el Viskan, a la regió històrica de Västergötland.
És un gran nucli tèxtil, afavorit per la proximitat del port de Göteborg, al qual és enllaçada per ferrocarril i per carretera La ciutat fou fundada el 1622 pel rei Gustau Adolf, i la indústria actual s’hi desenvolupà a partir del segle XIX És seu d’escoles d’aprenentatge tèxtil, i un nus ferroviari
Absolució de la cúpula de Catalunya Caixa
L’Audiència de Barcelona absol Narcís Serra i Adolf Todó, màxims exresponsables de Catalunya Caixa , i 39 directius més en no observar comportament delictiu en les seves actuacions Serra i la resta de directius van ser acusats pels augments de sou milionaris que es van assignar d’una entitat que va haver de ser rescatada
Antònia Espinal Rojas
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare
Joan Marsillach i Parera
Medicina
Metge.
Pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart Es doctorà en medicina i fou metge, per oposició 1885, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Publicà obres mèdiques, com Observaciones sobre el tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos 1860 i els almanacs El relámpago médico i El relámpago farmacéutico 1871-73
La República de les Lletres

Exemplar num. 1 de la revista La República de les Lletres (juliol-setembre 1934)
Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a València entre el 1934 i el 1936.
N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors
Ernst Thälmann
Història
Polític alemany.
Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat
baquelita
Química
Nom comercial de la resines fenòliques
termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.
L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli clorur de vinil
Fundació Gaietà Huguet
Institució creada el 1919 a Castelló de la Plana per Gaietà Huguet i Breva per a atorgar uns premis anuals a activitats culturals i polítiques valencianistes.
El 1962 es constituí una nova fundació per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra , fill d’Huguet i Breva N'han estat membres, entre d’altres, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Enric Matalí i Timoneda, Emili Beüt, Miquel Peris i Segarra i Josep Fibla i Viciano Des del 1967 concedeix anualment un premi a un estudi lingüístic sobre el català
Carl Johan Adlercreutz
Història
Militar
Militar i polític finlandès al servei de Suècia.
En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814
Societat Bibliogràfica Valenciana
Societat constituïda a Castelló de la Plana (1969) amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals.
N'és president Adolf Pizcueta, i en foren fundadors, entre altres, Francesc de PBurguera, MBroseta, Martí Domínguez, Joan Fuster, Joaquim Maldonado, MSanchis i Guarner i ASánchez i Gozalbo Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI 1975-76, Poemes satírics del segle XVI 1973-74, Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica 1971 de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina