Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
la Safor

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alcoi-Gandia; cap de comarca, Gandia.
La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…
Antoni Mas Zamora
Hoquei sobre patins
Jugador, entrenador i directiu d’hoquei sobre patins conegut com Tito Mas.
Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954 Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa 1951, 1954, ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953 El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal El 1955 fou nomenat…
Felipe Ara García
Futbol
Futbolista.
Destacà com a davanter al club del Prat de Llobregat i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol durant quatre temporades 1939-43 Amb l’Espanyol disputà 30 partits de Lliga i marcà 8 gols Es proclamà campió de Copa 1940 Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1943-45, equip amb el qual disputà 43 partits i anotà 8 gols Jugà un partit amb la selecció catalana 1944
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…
Beniarjó

Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el Vernissa.
El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu de canyamel,…
Agres
Municipi
Municipi del Comtat, que comprèn la vall del riu d’Agres (afluent, per l’esquerra, del riu d’Alcoi), fins a l’estret d’Agres, per on el riu s’obre pas cap al pla de Muro.
Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les…
Francesc Cerdà i Rico
Literatura catalana
Erudit i editor.
Vida i obra Es llicencià en dret civil a València 1760 Installat a Madrid, fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real i ocupà importants càrrecs oficials d’estat El 1775 ingressàa l’Academia de la Historia Influït per Manuel Martí, Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar, i per la metodologia del criticisme històric, es dedicà a l’edició crítica de textos d’accés difícil i de gran valor literari, bàsicament en el camp de l’humanisme llatí, de les lletres castellanes i de la història Entre d’altres, publicà De Aphrodisio expugnato , de Joan Cristòfol…
Antoni Bonaventura Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677
Carles Cortés
Literatura catalana
Novel·lista i crític literari.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat daAlacant El seu interès investigador s’ha centrat en la literatura d’escriptores del s XX En aquest sentit ha publicat els estudis Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda 1996 i Començar a escriure la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda 1932-1938 2002 Ha antologat contes d’Isabel-Clara Simó 1999, Maria Mercè Roca 2001, Carme Riera 2003, Maria Antònia Oliver 2003 i Víctor Català 2004 Com a novellista també hi ha un estudi de la psicologia femenina en els seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina