Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Louis Billot
Cristianisme
Teòleg i cardenal francès.
Professor a Angers i a la Universitat Gregoriana de Roma, fou capdavanter de la renovació tomista impulsada per Lleó XIII S'oposà al Modernisme, al liberalisme i al moviment Sillon Per la seva ajuda a l’Action Française hagué de renunciar al cardenalat
Guillaume Dubois
Història
Política
Polític i cardenal francès.
Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
Guido Bentivoglio
Historiografia
Cristianisme
Cardenal, historiador i diplomàtic italià.
Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric
Giovanni Bona
Literatura
Cristianisme
Cistercenc, cardenal (1660) i escriptor liturgista.
Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres
Francesc

Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…
cardenalat
Durada de les funcions d’un cardenal.
secretari d’estat
Dret canònic
Cardenal president de la secretaria d’estat.
Collaborador immediat del papa, és també prefecte de la congregació per als afers públics de l’Església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina