Resultats de la cerca

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya, cinc en els 110 m tanques 1980, 1981, 1983, 1984, 1985 i una en triple salt 1982 En pista coberta, també fou campió català 1984, 1985 i estatal 1982 dels 60 m tanques Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988

Competí representant el Pentathlon Club Barna i el Fasttriatló Disputà la prova de pentatló modern en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i dos Campionats del Món d’aquest esport 1991, 1993 També participà en competicions de triatló, duatló i mitges maratons Compaginà l’alta competició amb la coordinació del club Fasttriatló

Base, format a les categories inferiors del Sant Josep de Badalona, disputà tres temporades la Lliga EBA amb el primer equip 1993-96 Posteriorment jugà al Gijón Baloncesto de la LEB 1996-98, i ja a l’ACB, al Forum Filatélico de Valladolid 1998-2002, al Joventut de Badalona 2002-05, al Caja San Fernando 2005-07 i al León 2007-08 La temporada 2008-09 encara jugà parcialment en diversos equips, entre els quals hi ha el Bàsquet Manresa, on assumí la funció de segon entrenador 2011-15 un cop retirat Des de la temporada 2015-16 fou entrenador del primer equip de l'Oviedo Club Baloncesto A l'estiu…

Fou campió d’Espanya en la modalitat estàndard amb la seva parella de ball Sílvia Colominas 2001, 2002

Conegut com Charly , el 1967 fou campió, amb Luis Yglesias, de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i del X Campionat d’Espanya de resistència, en què instaurà el rècord de velocitat amb una Ossa 230 Sport Guanyà el Trofeu Centauro, el Trofeu Joan Antoni Samaranch i el Trofeu Conrado Cadirat 1967 Fou campió d’Espanya de tot terreny 1965 i de velocitat en 250 cc amb el Moto Club Castelló 1969

Fou pioner en la pràctica i l’organització de competicions d’orientació a Catalunya, al capdavant del Grup Excursionista Santfeliuenc Fou membre de les primeres seleccions nacionals de Catalunya, el 1990 i el 1993, i primer campió de la Copa Catalana 1989 i la Lliga Catalana 1991 Collaborà en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i s’incorporà a l’equip tècnic de la Direcció General de l’Esport Des del 2005 és cap de l’Àrea d’Alt rendiment i esport federat del Consell Català de l’Esport

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

Es formà com a davanter a les files de la Unió Deportiva Hospitalet Posteriorment jugà a l’equip amateur del FC Barcelona 1940-43 i disputà un únic partit amb el primer equip al febrer del 1943 També jugà a l’Europa 1943-46, l’Horta i el Sant Boi Guanyà una Copa Federació 1944 Es retirà l’any 1948 i des de llavors fomà part de la directiva de l’UD Hospitalet, posteriorment Centre d’Esports l’Hospitalet