Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Vicent Sanxo
Història
Militar
Polític liberal i militar.
Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l’Escuela Suprema de Censura Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política 1813, i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales 1814 Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena El 1823 hagué d’emigrar a França És autor també d’uns Principios de legislación…
Josep Ortells i López
Escultura
Escultor.
Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…
Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán
Empresa propietat de l’INI, amb seu a Madrid, fundada el 1947.
Treballa sobretot per cobrir les necessitats de l’armada espanyola a Ferrol, Cadis i Cartagena El 1978 adquirí la Fábrica de San Carlos i engegà un ambiciós pla d’inversions A més de construccions navals per a ús militar, els anys vuitanta diversificà la seva activitat vers altres tipus de construccions mecàniques, com ara material per a centrals tèrmiques, etc El 1982 construí el primer portaavions fabricat a l’Estat espanyol La xifra de vendes de l’any 1983 fou de 76382 milions de pessetes i ocupava 14087 empleats De la fusió el 2000 amb Astilleros Españoles sorgí Izar,…
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova…
Genís Fira
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa…
Josep Antoni Ramos Huete
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Pepito Ramos.
Lateral dret, començà al Club Esportiu Mataró Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-76, amb el qual jugà 124 partits de Lliga i assolí la internacionalitat Passà al Futbol Club Barcelona 1976-82 i disputà 212 partits i guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Acabà la seva trajectòria al Cartagena 1982-83 Fou quatre vegades internacional absolut i tres olímpic Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, la Unió Esportiva Vic, el Futbol Club Santboià, l’Associació Esportiva Prat, el Gimnàstic de…
Enrique de Lucas Martínez
Futbol
Futbolista.
Davanter format en les categories inferiors del RCD Espanyol, jugà quatre temporades amb el primer equip 1998-02, amb un total de 104 partits i 17 gols Fou campió de Copa 2000 Provà sort en el futbol estranger, jugà al París Saint-Germain tres partits de la temporada 2000-01 i al Chelsea anglès 2002-03, passant per una altra curta etapa a l’Espanyol entremig Fitxà pel Deportivo Alavés 2003-07, on aconseguí un ascens a primera divisió Posteriorment jugà al Múrcia 2007-09, al Cartagena 2010 i al Celta de Vigo Fou internacional amb la selecció catalana i l’estatal en les categories…
Lluís Miró Doñate
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
S’inicià el 1930 a la Unió Esportiva de Sants, i jugà una temporada al Cartagena i una altra al Múrcia 1935-36 Acabada la Guerra Civil, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1939-43, on jugà 99 partits, 49 dels quals a la Lliga Posteriorment entrenà el Terrassa, el Sabadell, el Valladolid, el València, el Sevilla, l’Olimpique de Marsella, la Roma i el Màlaga També dirigí el Barça la temporada 1961-62 Fou seleccionador nacional en un partit 1955, i entrenà l’equip espanyol durant dos anys Fundà l’Escola Regional d’Entrenadors de Catalunya, i presidí el Collegi Català d’Entrenadors…
Roser Vilà Vaqué

Roser Vilà Vaqué
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS TAULA
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà al Club Tennis Taula Bagà i fou campiona d’Espanya infantil, juvenil i sub-21 Posteriorment jugà al Cartagena, al Club Tennis Taula Vic i al Valladolid En categoria absoluta, es proclamà tres cops campiona d’Espanya d’individual 1997, 1998, 2000, dos de dobles 1997, 1999, dos de mixtos 1996, 1996 i dos per equips 1996, 1997 Amb el Bagà guanyà les dues Lligues de la història del club 1995, 1996 Fou quatre cops campiona catalana d’individual 1995, 1996, 1998, 1999, tres per equips 1996, 1997, 1998 i dos de mixtos 1995, 1996 Participà en tres Campionats del Món 1995, 1997,…
Juan Contreras y San Román
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina