Resultats de la cerca

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética catalana…

Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta…

Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas , de Miguel de Cervantes 1944, i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera , d’Antonio Buero Vallejo El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco Després d’enviudar tornà…

Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé…

A l’edat de quatre anys emigrà amb la seva família a Xile Abandonats els estudis d’arquitectura, començà a escriure teatre els anys seixanta, dins del gènere de l’absurd Entre les obres teatrals cal esmentar Un hombre llamado isla 1961, Réquiem para un girasol 1961, El velero en la botella 1962, El lugar donde mueren los mamíferos 1963, Variaciones para muertos de percusión 1964,  El cepillo de dientes 1966 i  Introducción al elefante y otras zoologías 1968 Resident a l’Estat espanyol en 1965-94, el cop d’estat a Xile i la dictadura significaren un tomb més compromès en la seva producció, amb…