Resultats de la cerca

Succeí Miquel IV Miquel Cerulari s’oposà al seu intent de confiscar els béns de l’Església Lluità, amb èxit, contra els hongaresos i els petxenegs però, davant la indisciplina de l’exèrcit, abdicà i es retirà al monestir de Studios

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

Constructor d’una gran quantitat d’edificis mesquites i palaus dins l’imperi Otomà, són remarcables, sobretot, les mesquites de Solimà II, a Istanbul 1550-56, i de Selim II, a Adrianòpolis 1570-74

Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic

Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de Miquel III, féu…

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina

Cap de la guàrdia palatina, aconseguí d’ésser proclamat emperador en morir Anastasi I La seva política s’encaminà a restaurar l’ordre a les grans ciutats, a rebutjar les diverses invasions que es produïren als seus dominis i a reprendre les relacions amb Roma, per a la qual cosa perseguí el monofisisme Fou assistit pel seu nebot i successor Justinià I