Resultats de la cerca

Metge de professió, publicà molt poc en vida El seu amic Christian Winther, però, amb el qual comparteix el primer lloc en la poesia amorosa danesa, edità, pòstumament, la seva obra, que palesa un gran domini de la llengua i el revela com un gran poeta eròtic Digte ‘Poesies’, 1838, Samlede Digte ‘Poesies completes’, 1877

Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos

Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702

Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard   Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat,  1961-63 Vivre sa vie , 1962  Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada en 1961-67…

Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I

Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906

El seu llibre Digte ‘Poemes’, 1872 representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic Algunes de les seves novelles tracten temes de la mar, com Lars Kruse 1879 Altres obres seves són Doempede melodier ‘Melodies mudes’, 1875, Sange ved Havet ‘Cants de la mar’, 1877 i Venezia 1877 Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novella autobiogràfica

Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI

Enginyer de formació, és el gran representant del naturalisme danès, que dóna una visió pessimista del seu país dels volts de la Primera Guerra Mundial, bo i iniciant amb les seves primeres obres la literatura proletària Destaca, entre la seva producció, Det forjaettede land ‘La terra promesa’, 1891-95, considerada la seva obra cabdal, Lykke-Per ‘En Pere Feliç’, 1898-1905 i Dødes Rige ‘El reialme dels morts’, 1912-16 Obtingué, amb KGjellerup, el premi Nobel de literatura 1917

La seva obra és un clar reflex de les vicissituds del proletariat finlandès i una inequívoca denúncia de llur explotació Entre la seva obra cal esmentar les novelles Tehtaan verjossa ‘A l’ombra de la fàbrica’, 1932 i Ihmisten kevät ‘Homes en primavera’, 1935, on s’adverteixen la vigència de l’individu dins la lluita collectiva i la confiança en la classe treballadora d’aconseguir el seu alliberament