Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
Enric Sarasol i Soler
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Sarasol I.
Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou designat millor jugador i un…
Una gran tempesta torna a afectar l’àrea de Barcelona
Un fort aiguat, amb una intensitat que no s’havia registrat des del 1927, provoca importants inundacions a la zona costera de l’entorn de Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, la mateixa zona que ja va patir problemes similars el passat dia 3 A més de deixar uns 200000 abonats sense llum, la mala visibilitat fa aturar tota l’activitat de l’aeroport del Prat durant tres quarts d’hora A l’aeroport de Girona, un avió surt de la pista i acaba partit en tres trossos en un camp veí Un dels passatgers mor uns quants dies després a causa de la perforació de melsa que va patir en l’…
regió de Xàtiva
Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu accidentat.
Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En conjunt, la…
Juan Carlos Castilla Zenobi
Ecologia
Ecòleg xilè.
Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom…
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de laLlosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites…
Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de Novetlè (Costera).
Era lloc de moriscs que el 1534 fou agregat ja a la parròquia de Novetlè
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un…
el Gafarró
Enclavament
Petit enclavament (0,025 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Vallés de la Costera, la Granja de la Costera i Llanera de Ranes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina