Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
estepa
Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les…
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 30 a 60 cm d’alt, amb tres fulles linears o lanceolades, amb una sola flor de sis tèpals, groga o externament vermellosa, i amb el fruit en càpsula.
Creix en pastures i matolls, a l’Europa central i meridional
malva gran
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les malvàcies, d’1 a 3 m d’alt, llenyosa a la base, de fulles orbiculars lobulades i de flors violades grosses.
Creix espontàniament en roquissars marítims i també és conreada en jardins
pelicans
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles multífides, amb flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, llargament esperonades, disposades en raïms laxos, i de fruits en fol·licle.
Creix entre les messes, en els erms, a la regió mediterrània
orellana
Orellana
© Biopix
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les tricolomatàcies, de cama curta i lateral, i de capell excèntric, de 5 a 15 cm d’ample, de color bru fosc, en forma de petxina, amb els marges enrotllats i amb les làmines decurrents i blanquinoses.
Creix sobre rabasses i troncs caiguts d’arbres caducifolis És mengívol
gratabous
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols purpuris.
Creix en prats, camps i llocs incultes de quasi tot Europa
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
pebrada
Pebrada
Fliedermaier (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, de color bru clar, d’un ocre grisós o d’un bru d’oliva; de porus grocs, que blavegen amb el tocament, i de cama robusta, ventruda, reticulada, de color vermell, menys la part alta, que és groga.
Creix en pinedes És molt amarg i no és, doncs, comestible
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
donzell marí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tiges llenyoses a la base, ascendents, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles bipinnatisectes i recobertes d’un toment blanc.
Creix en terrenys salins, especialment vora el mar Té virtuts vermífugues