Resultats de la cerca

Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo

Estudià a Roma amb ORespighi Passà a París, on es vinculà a l’estètica del Grup dels Sis i el 1940 s’establí als EUA, on es dedicà a l’ensenyament Autor dels ballets Barabau 1925, Oedipus 1944, Dance Variations 1956, Native Dances 1959, d’obres simfòniques i per a piano i de l’òpera The Clock 1960

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de femtosegons 1 fs =…

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi o G Puccini…

Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…

Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el regne Funj,…

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió…

La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq

Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte