Resultats de la cerca

Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main 1981 Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín 1978, a Karlsruhe 1983, i d’altres Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt 1981, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft Associació germanocatalana, de la qual fou president 1983-95, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 1980 i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt…

Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana ,…

L'any 2007 la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del llibre de Frankfurt | Raül Pichaco

Estudià filosofia, història, psicologia i economia a les universitats de Göttingen, Zúric i Bonn, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre F W J Schelling Del 1956 al 1959 fou assistent de Theodor W Adorno a l’Institut de Recerca Social de Frankfurt Fou professor a les universitats de Heidelberg 1961-64 i Frankfurt 1964-71, i del 1971 al 1983 dirigí l’Institut Max Planck per a l’Estudi de les Condicions de Vida del Món Científic i Tècnic, a Starnberg El 1983 retornà a Frankfurt, on exercí fins a la jubilació 1994 Fou un dels principals representants de…

Aproximadament comprèn de Potsdam a Frankfurt de l’Oder, a la gran plana de l’Europa central Té economia agrària bestiar, sègol, blat, bleda-rave, patates, arbres fruiters i forestal

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats…

Estudià a Atenes, Munic i Frankfurt, i debutà en aquesta última ciutat el 1968 Ha interpretat tots els grans papers de la seva corda i és actualment una de les mezzos coloratura més apreciades internacionalment

Aquest sistema ha estat adoptat en algunes ciutats com a pas previ abans de transformar definitivament en metropolità les línies de tramvia i de ferrocarril existents Tenen premetro ciutats com Anvers, Bochum, Charleroi, Colònia, Essen, Frankfurt, la Haia, Stuttgart, etc

Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877